LES PERSONES QUE ANEM AMB BICI ESTIMEM LA VIDA.

MCasals
Sobretot les que ho fem cada dia de forma quotidiana als carrers de pobles i ciutats del nostre país, les que ho fem per convicció, com alternativa al cotxe o la moto, malgrat l’esforç que a vegades suposa, i malgrat el risc de compartir massa sovint la calçada amb actituds prepotents i temeràries darrera els volants.
Estimem la vida i precisament per això anem amb bici, per fer millor la nostra vida i la de la resta de persones, incloses les que condueixen els vehicles que ens fan respirar les seves emissions i monopolitzen un espai públic que és de tots. I també la dels vianants, perquè la presència de ciclistes als carrers contribueix a moderar la velocitat del trànsit i a reduir el nombre i la gravetat dels accidents a les ciutats, les víctimes dels quals són moltes vegades vianants atropellats per cotxes que excedeixen els límits de velocitat. Estimem els fills i filles de tothom, perquè anant amb bici fem una ciutat més segura i saludable per tots els infants i contribuïm a la seva autonomia. I també estimem la nostra gent gran, perquè amb la nostra opció de mobilitat contribuïm a evitar malalties respiratòries i cardiovasculars que són 2 de les 3 principals causes de mortalitat al nostre país.
Els qui anem en bici de forma quotidiana també som conscients de la fragilitat de la vida, doncs qualsevol petita incidència al costat de cotxes, motos i camions pot resultar fatal, la fragilitat la sentim en pròpia pell cada dia. Per això els qui creiem en la bici com a opció de mobilitat quotidiana ens esforcem per adoptar hàbits de circulació que ens garanteixin la seguretat, i de la mateixa manera ens esforcem per evitar conductes que posin en risc la seguretat d’altres persones, especialment dels vianants. Doncs no és pas amb ells que hem de lidiar per l’espai a la via pública, sinó amb els cotxes, l’ús massiu i acrític dels quals ha esdevingut un dels principals problemes dels nostres entorns urbans.
I és perquè estimem la vida, activament, involucrant-nos-hi cada dia amb els nostres hàbits personals de mobilitat, que quan aquesta màquina enginyosa i senzilla que és la bicicleta, la nostra eina per lluitar per una vida millor, acaba propiciant l’escapçament d’una vida per una malaurada i desafortunada circumstància, aleshores se’ns fa inevitable sentir intensament la tristesa i el dol.
Perquè els qui anem amb bici cada dia estimem la vida, estimem el carrer, estimem la gent, estimem les nostres ciutats i estimem el país, activament, com ho feia la Muriel.

Benjamí Aguilar
Associació Granollers Pedala

Posted on 15 febrer 2016, in General. Bookmark the permalink. 1 comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: