DONA I BICICLETA, EMPODERAMENT I REVOLUCIÓ

Un viatge en la història de la bicicleta ens mostra com aquest mitjà de transport ha estat i és una eina de transformació social. Si aquest viatge el fem amb una perspectiva de gènere ens sorprendrem de l’acte revolucionari i d’empoderament que suposa el fet d’anar en bicicleta si ets dona. 

A finals del segle XIX l’ús de la bicicleta es va propularitzar entre les dones de classes mitjanes i altes d’Anglaterra i Estats Units; costava menys que un cavall o un carruatge, i en una societat en què el món de la dona es limitava a l’esfera domèstica i a ser propietat del seu marit, la bicicleta va suposar la llibertat de moviment per moltes d’elles per escapar a la vigilància, anar a descobrir món, moure’s sense dependre de pares, germans o marits.

Si més dones usaven la bicicleta calia fer-ho de forma còmode i segura, i això va comportar canvis en la vestimenta: trencant les normes moltes dones van començar a utilitzar bombatxos i pantalons i es van alliberar de faldilles i cotilles. Alguns negocis van veure-hi una oportunitat i a inicis del segle XX ja existien peces de roba específiques per a dones per anar en bicicleta.

Enfront de qualsevol moviment revolucionari i alliberador sempre sorgeixen reticències per part dels sectors de la societat que exerceixen opressió i hi postulen en contra.

Si aquest moviment revolucionari i alliberador és en clau feminista i posa en entredit la feminitat, l’imaginari social i la relació d’oposició jerarquitzada home/dona, les resistències i entrebancs encara poden ser més fortes. En aquest sentit, tant a Anglaterra, als Estats Units, com durant la Dictadura Espanyola uns anys més tard, no van faltar motius científics, mèdics i estètics per desacreditar l’ús de la bicicleta per part de les dones. Per exemple:

  • L’EXISTÈNCIA DE MALALTIES QUE AFECTAVEN LES CICLISTES, com la “gepa de ciclista” causada per la posició, o la “cara de bicicleta” causada per l’esforç de mantenir-se en equilibri (ulls inestables, tensió a les mandíbules, llavis descolorits i secs, etc.) i també afectacions a les regles que pel sol fet d’anar amb bicicleta podien ser més irregulars i doloroses i tenir conseqüències futures en la salut.
  • L’INVENT D’UN SEIENT HIGIÈNIC, més rígid i sense farcit, per evitar l’excitació sexual femenina.
  • LA FABRICACIÓ DE TRICICLES ESPECIALS perquè les dones poguessin anar amb vestit i deixessin els pantalons.
  • L’OPOSICIÓ DE L’ESGLÉSIA per ser la bicicleta un transport cap al vici i els plaers impurs. Un pastor de l’església Baptista d’Atlanta va dir que una dona “sobre una bicicleta suposava una conducta obscena i no femenina, que el ciclisme femení havia nascut de la infidelitat ja que els permetia arribar a llocs on ningú les vigilava per saciar els plaers dels homes impurs”*. Llegir més

Posted on 8 Març 2021, in General. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: